Abans que existís ATRI, aquesta casa ja tenia una història. Durant bona part del segle XX va ser la residència de la família Sagú, propietaris de la històrica fàbrica Ca Xapes, una de les empreses que van contribuir al desenvolupament industrial de Valls. Aquesta casa no era només un habitatge; era el centre d'una manera de viure. Els grans menjadors que avui acullen les nostres taules van ser escenari de dinars familiars, celebracions, reunions i converses que es van allargar durant generacions.
La nostra aventura amb aquesta casa va començar d'una manera ben curiosa. Buscant edificis des de la vista aèria de Google Maps, vam descobrir aquest pati amagat al centre de Valls. Encara no sabíem ni a qui pertanyia ni si algun dia hi podríem entrar, però aquella imatge ens va captivar.
ATRI va començar a imaginar-se l'any 2019. El que havia de ser un projecte de pocs mesos es va convertir en un camí de gairebé set anys. Pel mig hi va haver una pandèmia, canvis de rumb, permisos, burocràcia, obres interminables i més d'un moment en què semblava que no arribaria mai.
Quan la vam trobar, feia molt temps que estava tancada. Les habitacions estaven en silenci, el pati gairebé amagat i el temps semblava haver passat més lentament aquí que a la resta de llocs. Potser per això ens va captivar des del primer dia.
Els menjadors tenien també una funció molt particular: estaven comunicats directament amb l'antiga fàbrica Ca Xapes. Aquesta connexió permetia als propietaris passar de la casa a l'empresa sense sortir al carrer, un reflex de l'època en què la vida familiar i la feina anaven íntimament lligades.
Els baixos eren un món en si mateix. Hi vivia el masover, que s'encarregava del manteniment de la finca i dels animals. També hi havia les quadres, on descansaven els cavalls que, abans dels camions i els vehicles, eren indispensables per al dia a dia de la fàbrica i de la família. Era un espai de feina, però també de vida quotidiana: s'hi guardaven eines, s'hi feien tasques domèstiques i començava cada jornada.
ATRI no comença aquesta història. Només té el privilegi de continuar-la.